Per què les dones han estat sempre considerades inferiors? Aquesta visió ve en part donada per la concepció religiosa sobre les dones (no aprofundirem en el tema atès que ja podeu trobar en l'article anterior una reflexió sobre el tracte de les dones en les diferents religions), concepció que va anar impregnant la majoria dels àmbits de la societat, atès que, l'Església sigui la que sigui, ha acostumat a ser el legitimador moral de les classes governants i polítiques que han intentat anar definint i modificant en benefici seu la societat.
Les dones porten lluitant pels seus drets des de fa segles (tal i com també vam mostrar), no és pas cosa de quatre dies, sinó que ja el 1792 la filòsofa i escriptora Mary Wollstonecraft va escriure A Vindication of the Right of Woman, una de les primeres obres de caire feminista, en un moment de canvi herència de la il·lustració.
Va ser durant els segles XIX i XX quan la causa feminista fa agafar més força, en la coneguda com “Primera onada del feminisme”, que demanava la igualtat davant dels homes, en un primer moment referent al dret de propietat, a la igualtat laboral i de drets dins del matrimoni. Tanmateix, cap a finals del XIX, els esforços es centraran en el dret al sufragi, considerat llavors fer clau per poder aconseguir tot un seguit de canvis socials. És aquí, en la lluita pel sufragi femení on cal parlar de la “Convenció de Seneca Falls”, que tingué lloc a Nova York l’any 1848, convertint-se en la primera convenció pels drets de les dones a EUA.
A més a més, en aquesta primera etapa feminista, destaca l'acció de les suffragettes, dones que van lluitar pels seus drets i van portar aquesta acció a l'activisme, creant i expandint organitzacions com la NUWSS (National Union of Women Suffrage, 1897) i la WSPU (Women Social and Political Union, 1903) d’Emmeline Pankurst, que van servir per posar en primera plana pública aquesta reclamació alhora que aconseguien la mobilització de les masses femenines. Tot i l'omissió, el menyspreu i la repressió que patiren, hi hagué homes i polítics que també es van unir a favor del sufragi femení, uns perquè creien fermament en la igualtat, i d'altres que no veien en la suma dels vots de les dones com a quelcom a menystenir.
Fou però en la Primera i Segona Guerra Mundial on la situació de la dona va canviar de nou. El reclutament militar d'homes deixà la indústria i la resta de serveis deserts i assolats, moment en el qual les dones van agafar el seu rol i van reivindicant-se tot tirant endavant la societat i la rereguarda. És a partir d'aquest moment que les dones van adonar-se del seu paper fonamental, deixant de banda el seu ostracisme social per tal de prendre major consciència de continuar lluitant per tal d'aconseguir la igualtat de sexes.
S’entén doncs que, tret d’alguna excepció, la majoria d’autoritzacions del sufragi femení es trobin dins d’aquest període, en el qual a més semblava en aparença que les democràcies prenien cada cop més pes. Així, obviant l’anècdota de l’autorització a Nova Jersey per error del sufragi femení el 1776, en utilitzar el terme persones enlloc d’homes, sent el 1807 esmenat i abolit; es considera Nova Zelanda com el primer territori on s’aprovà de forma legal el sufragi femení, el 1893. En la gran majoria de països europeus i americans, el sufragi s’anà estenent entre les dues guerres mundials, com és el cas de l'Estat Espanyol, amb l’aprovació del sufragi femení, real i per primera vegada, en la Constitució Republicana del 1931, gràcies a l’acció de personatges com Campoamor, com ja vàrem explicar.
Tanmateix no cal oblidar que la lluita per la igualtat entre gèneres continua ben vigent, no solament per la manca de dones en els alts càrrecs polítics i empresarials, sinó pel simple i pervers fet que encara a dia d’avui, en ple segle XXI, hi hagi països en els quals encara no es reconegui el sufragi femení, com l’Aràbia Saudita, element que sembla no inquietar a uns governs occidentals només preocupats en els interessos econòmics i regionals, tot obviant allò que ens ha portat fins el que realment ens caracteritza com a societat: una democràcia real i igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada