La religió, font principal de poder per la discriminació de la dona

"La Biblia y la Iglesia han sido los mayores obstáculos en el camino de la emancipación de la mujer."

Elizabeth Cady Stanton

Actualment s'analitza la discriminació de la dona mitjançant la font social, jurídica, política, i educativa, entre altres, deixant de banda la religió, una de les principals fonts de discriminació de la dona, que no tenim en compte.

Per aquest motiu volem dedicar la nostra tercera entrada al bloc de “Revolucions Sexuals” per tal d'analitzar el paper de la dona en les diferents religions existents de tot el món.

Els egipcis foren el primers en utilitzar i crear una religió que pogués prendre el control de molts fets inexplicables científicament ( en aquell temps ), foren els primers en fer sorgir deus, mites i llegendes, que ajudessin a donar explicacions raonables, amb això van sorgir el primer noms deesses com ara Hathor, la deessa de l'amor, la música, l'alegria i la dansa. Els egipcis no van discriminar la dona en cap moment, ja que moltes figures femenines obtenien el paper de deesses i eren adorades per el poble egipci.

  

Per altra banda, trobem el món grec, famós i conegut per els seus mites i llegendes, en els quals la figura femenina hi juga un paper important. I, finalment, el món romà, el qual heretarà una gran part dels mites i llegendes del món grec, així com també algunes de les figures femenines que encarnaran la figura de deesses, adorades pel poble.

En canvi, les religions que actualment segueixen vives arreu del món, com ara l'hinduisme, el cristianisme i l'islam, entre altres, no donen un paper tan important a la dona com ho havien fet fins aleshores el món egipci, grec i romà.

Pel que fa a l'hinduisme, la dona durant tota la seva vida ha d'estar sotmesa a una figura masculina, ja sigui el seu pare, germà, o el seu home, mai una dona, per molt que perdi alguna d'aquestes figures masculines, pot ser governada per ella mateixa, negant-li, d'aquesta manera, la seva llibertat. 

No podem però oblidar l'islam  on la dona també està sotmesa sota la figura d'un home, no només de forma legal, sinó també simbòlica, atès que la dona porta el vel islàmic, un objecte poderós que emfatitza la submissió de la dona a la figura de l´home.

Pel que fa al cristianisme, tot i el paper de les santes i de la importància teològica de la Verge María, la pròpia religió s'encarrega de relegar-les a la vida real, tal i com mostres les cites dels texts, justificant aquest comportament de la dona respecte, o dins, la societat: 
“Como en todas las congregaciones de los santos, las mujeres guarden silencio en las congregaciones, porque no se permite que hablen, sino que estén en sujeción, tal como dice la Ley. Pues, si quieren aprender algo, interroguen a sus propios esposos en casa, porque es vergonzoso que una mujer hable en la congregación.” (Corintios 14:33-35).

Així doncs, hem arribat a la conclusió de deixar una pregunta oberta, per a tots aquells que volguéssiu fer una valoració pròpia d'aquesta entrada, o de donar la vostra opinió: Realment la dona ha estat marginada de la religió per  l'home? La dona actua d'aquesta manera per estar sotmesa a un Deu tot poderós o és sotmesa a un home, qui utilitza el pretext de la religió per establir aquesta diferenciació?