La Dona que no existeix

Per engrescar els nostres bloggers a la lectura, avui el blog Revolució Sexual obre l’apartat literari aprofitant la seva temàtica. Hem treballat l’obra de Neus Carbonell, La Dona que no existeix. De la Il·lustració ala Globalització, la qual fa un recull de diferents autors i autores que han parlat de la Feminitat i la diferenciació de sexes des de la Il·lustració fins als nostres dies, des d’un punt de vista filosòfic, polític, social, literari, econòmic, cultural, científic i, com no, polèmic. Es pregunta que és exactament la Feminitat, i es qüestiona si és un concepte positiu o negatiu. Nosaltres, però, com a historiadors i historiadores, hem intentat posar èmfasi en la part més històrica i social.

Com sabem, la Il·lustració, en aspectes generals, es basa amb la raó. És el naixement de la Modernitat. Busca la llibertat i la igualtat en tots els aspectes. Per tant, l’Home i la Dona han de ser iguals per excel·lència. Però no sempre és així. L’Home acostuma a veure les coses, a actuar, a opinar, des del plaer, des del gaudi, mentre que la Dona, en canvi, sempre va més enllà. És en aquest moment, doncs, on neix el concepte de Feminitat. És aquí on les dones reivindiquen els seus drets econòmics i socials, de maternitat, de matrimoni, d’educació... ja que estan cansades de viure sempre lligades a l’home.

Rousseau, però, deia que l’home tot i néixer lliure es troba esclavitzat per culpa del Contracte Social, on la dona ha de servir des de la privacitat el benestar d’aquest pacte social per garantir una bona vida a l’home. Concordet, per altra banda, afirma que “o bé cap individu de l’espècie humana té els mateixos drets o tots tenen els mateixos drets”. Amb tots aquests pros i contres, amb tot aquest menyspreu cap al sexe femení, no és d’estranyar que amb la Revolució Francesa les dones reclamin per primera vegada públicament ser considerades ciutadanes en igualtat de drets amb els homes.

D’aquesta manera arribem al segle XIX, un temps de grans canvis. Es viu la industrialització, el naixement de l’economia capitalista, les reivindicacions obreres, el nacionalisme, l’expansió colonial europea, les organitzacions polítiques dels moviments de les dones, ... La dona, però, encara és vista des d’una perspectiva conservadora. Es considerava que la dona tenia una missió maternal, l’excel·lència del sexe femení, i que aquesta era la única i principal funció, a banda d’ocupar-se de les feines de casa. Per això van voler manifestar-se, fer saber al món que no només havien i podien assolir el paper de mare, sinó que podien i havien de lluitar per uns drets i principis universals. És a dir, lluitar pels drets laborals, per la igualtat salarial, per la prohibició del treball infantil, pel sufragisme, pel dret a l’educació, pel dret a la contracepció, entre un seguit de reivindicacions més, entre les quals cal destacar però certa disputa dins el mateix cercle femení, marcat per la diferència de classes.

Així doncs, ens trobem en el problema moral de quin és el lloc natural de la Dona en mig d’aquestes confrontacions, problema que afectava no només als aspectes econòmics, sinó també en àmbits de la vida privada, a causa de la gran rigidesa i hipocresia social, que afectava en el matrimoni, en la maternitat i, fins i tot, en la sexualitat. Vet aquí, doncs, l’aparició dels primers moviments feministes, el sufragisme i l’antiesclavisme.

El segle següent, és el segle per excel·lència del feminisme, és quan s’institucionalitza definitivament. Però no serà “ipso facto”, ja que en uns països serà abans que a altres. I tot i així, el feminisme s’anirà trobant en diversos problemes: d’ètnia, religiosos i classe, on la diferència ideològica es veu sobretot entre els països occidentals i orientals a més de problemes econòmics, reflectits en la diferència salarial. Iniciant, la dona, diverses reivindicacions.

Ens trobem en un moment on els països occidentals immersos en el feixisme, el nazisme, les dictadures, la moral conservadora de la religió, etc. La qual cosa repercuteix a un mode de família patriarcal, on la dona, com sempre, queda submisa. Per això reivindiquen la ciutadania no com a mares, sinó com a dones, en l’ampli sentit de la paraula, per donar a saber que són més enllà de la maternitat i de la família, família que a més a més els perjudica. És en aquest moment, doncs, on es viu una transformació radical del model de família conjugal i una Revolució Sexual on es desvincula sexe de reproducció i on les dones, per fi, prenen la iniciativa. Es canvien, per tant, les formes de parentiu, on els rols de gènere dependran de cada societat o cultura.

El feminisme, però, també tindrà prou força en la funció revisionista de la crítica i la historiografia. Serà una forma d’obrir els ulls per redreçar els desequilibris de la història literària, ja que les dones es troben en el problema de la proliferació d’estudis que criticaven la representació de la feminitat en les obres d’autors masculins, que amb menyspreu, s’atrevien a jutjar sobre la feminitat, caient sovint en l’error. Les dones, per tant, havien de parlar per elles mateixes, revelar els significats que la crítica masculina no podia entendre perquè no corresponien a la seva experiència.

Aleshores, la qüestió és saber qui posseeix la legitimitat de la representació de les dones. Veure dins d’aquesta desigualtat si han de predominar les lluites feministes pel control del seu cos i de la fertilitat humana, per aconseguir la llibertat de la dona, per exemple, o bé fer cas a aquelles “no-lluites” de les dones orientals que accepten viure submises a l’home. 

Finalment, després d’haver fet una síntesi de l’obra des del nostre punt de vida, ens agradaria animar als seguidors a llegir aquest llibre de Neus Carbonell, ja que tot i ser un llibre molt teòric, un obra analítica sobre un tema transcendental en un període determinat, és alhora una obra que pot servir de novel·la. La novel·la de la història de la Dona. Una història que va des dels seus orígens (com bé parla Rousseau) fins a dia d’avui. Una història carregada de problemes, conflictes, lluites per la manca de llibertat, per la manca de justícia. Una història que s’ha de tenir present, que no s’ha d’oblidar, que ha de continuar amb força per a arribar a la seva plenitud, més encara en aquests moments de globalització, la dona ha de parlar no només de deures, sinó també de responsabilitats, des de l’àmbit privat, personal o públic, ajudat per les institucions que defensen la seva figura. Institucions, però, que no caldrien si la dona existís.

Per tant, és positiu o negatiu el concepte de feminitat? Cal un concepte per engrandir encara més la desigualtat, per menysprear l’altre sexe com han fet els homes? O s’ha d’actuar des de l’objectivitat, de la forma més natural possible, des de la passivitat, per donar èmfasi i posar al lloc on toca la plena igualtat de la dona? Quina creieu que és la resposta, l’explicació, la solució? Com actuaríeu? Què s’ha de fer realment? Deixem aquestes preguntes sobre la taula, acabant així amb un cita d’aquest llibre que conclou molt bé aquesta qüestió.

“Que la dona no existeixi suposa un gran avantatge per a les dones. Que implicaria que la dona no existís? Per fer existir la dona, per exemple, s’ha de cobrir amb un vel. El vel tapa la particularitat de cada dona. En canvi, el fet que no existeixi el símbol universal que representi del tot les dones deixa un espai obert perquè cada una d’elles s’inventi el seu”.