L’adoctrinament sexista infantil

Televisió, cinema, revistes, llibres... Cada dia, des del moment en que ens aixequem i fins que ens tornem a posar a dormir, el nostre subconscient és bombardejat amb grans quantitats d’informació i d’imatges que, sense que ens n'adonem, determinen els nostres gustos, la nostra visió del món i fins i tot la nostra manera d’actuar en front la vida.

Sembla estrany que a dia d’avui, després d’anys de lluita i d’avenços en el camp de la llibertat intel·lectual, encara seguim permetent que les esferes de poder ens dominin d’aquesta manera, però la realitat és ben clara; i en el món de la dona encara es pot veure més fins a quin punt tot allò que ens envolta va dirigit a crear un prototip femení estàndard arreu del món.

Des de la més tendre infància els nens i les nenes són educats de manera diferent per tal que els seus rols s’allunyin tan l’un de l’altre que al final sigui totalment impensable traspassar la línia divisòria que es crea de forma artificial. Els encarregats de crear aquestes diferències no són altres que la televisió, a través de la majoria de la publicitat i d’alguns dels seus programes, i el cinema.  

Tot i que es pot veure durant tot l’any, quan s’acosta la temporada de Nadal els anuncis de joguines infantils augmenten desproporcionadament, i la majoria d’ells (encara que sempre se’n salva algun) van acompanyats d’una gran quantitat d’adoctrinament sexista. Per a les nenes cuines, nines, materials de perruqueria, d’infermeria, de professora... Per als nens pilotes, cotxes, mecànica i figures d’acció de tot tipus.

D’aquesta senzilla manera, i sense que en siguem conscients, es dirigeixen els interessos dels infants des de ben d’hora, i la pressió de la societat arriba a ser tan gran, que quan un d’aquests petits vol intercanviar el rol que l’hi ha estat predeterminat és titllat pels altres, fins i tot pels adults que ho intenten evitar, d’efeminats o de xicotots, segons quina sigui la seva condició.

El mateix sistema és aplicat en moltes pel·lícules de dibuixos o sèries de televisió. Mentre que els homes viuen grans aventures i lluiten constantment per aconseguir els seus objectius, les dones són relegades a trobar el seu amor vertader i a formar una gran família. I tot i que a vegades sembla que els personatges femenins cada vegada participen més de l’acció principal, al final acaben tornant a entrar al seu rol inicial de la mà del príncep blau.

Si un dia un individu entrés a casa nostra i digués als nostres fills o als nostres germans que poden ser i que no quan sigui grans, segurament ens escandalitzaríem i exclamaríem que cada persona pot escollir el seu propi camí sense tenir en compte si s’és home o dona. En canvi permetem dòcilment que els mitjans de comunicació construeixin fronteres entre un gènere i l’altre.

Encara que des de la nostra posició actual no podem bloquejar la informació que arriba als petits del nostre voltant, el que sí que podem fer és ometre-la dels nostres prejudicis, i convertir en un fet normal que un nen vulgui jugar amb una nina o que una nena demani un circuït de cotxes com a regal. Fem-ho i acabem d’una vegada amb l’adoctrinament sexista infantil.