L’adoctrinament sexista infantil

Televisió, cinema, revistes, llibres... Cada dia, des del moment en que ens aixequem i fins que ens tornem a posar a dormir, el nostre subconscient és bombardejat amb grans quantitats d’informació i d’imatges que, sense que ens n'adonem, determinen els nostres gustos, la nostra visió del món i fins i tot la nostra manera d’actuar en front la vida.

Sembla estrany que a dia d’avui, després d’anys de lluita i d’avenços en el camp de la llibertat intel·lectual, encara seguim permetent que les esferes de poder ens dominin d’aquesta manera, però la realitat és ben clara; i en el món de la dona encara es pot veure més fins a quin punt tot allò que ens envolta va dirigit a crear un prototip femení estàndard arreu del món.

Des de la més tendre infància els nens i les nenes són educats de manera diferent per tal que els seus rols s’allunyin tan l’un de l’altre que al final sigui totalment impensable traspassar la línia divisòria que es crea de forma artificial. Els encarregats de crear aquestes diferències no són altres que la televisió, a través de la majoria de la publicitat i d’alguns dels seus programes, i el cinema.  

Tot i que es pot veure durant tot l’any, quan s’acosta la temporada de Nadal els anuncis de joguines infantils augmenten desproporcionadament, i la majoria d’ells (encara que sempre se’n salva algun) van acompanyats d’una gran quantitat d’adoctrinament sexista. Per a les nenes cuines, nines, materials de perruqueria, d’infermeria, de professora... Per als nens pilotes, cotxes, mecànica i figures d’acció de tot tipus.

D’aquesta senzilla manera, i sense que en siguem conscients, es dirigeixen els interessos dels infants des de ben d’hora, i la pressió de la societat arriba a ser tan gran, que quan un d’aquests petits vol intercanviar el rol que l’hi ha estat predeterminat és titllat pels altres, fins i tot pels adults que ho intenten evitar, d’efeminats o de xicotots, segons quina sigui la seva condició.

El mateix sistema és aplicat en moltes pel·lícules de dibuixos o sèries de televisió. Mentre que els homes viuen grans aventures i lluiten constantment per aconseguir els seus objectius, les dones són relegades a trobar el seu amor vertader i a formar una gran família. I tot i que a vegades sembla que els personatges femenins cada vegada participen més de l’acció principal, al final acaben tornant a entrar al seu rol inicial de la mà del príncep blau.

Si un dia un individu entrés a casa nostra i digués als nostres fills o als nostres germans que poden ser i que no quan sigui grans, segurament ens escandalitzaríem i exclamaríem que cada persona pot escollir el seu propi camí sense tenir en compte si s’és home o dona. En canvi permetem dòcilment que els mitjans de comunicació construeixin fronteres entre un gènere i l’altre.

Encara que des de la nostra posició actual no podem bloquejar la informació que arriba als petits del nostre voltant, el que sí que podem fer és ometre-la dels nostres prejudicis, i convertir en un fet normal que un nen vulgui jugar amb una nina o que una nena demani un circuït de cotxes com a regal. Fem-ho i acabem d’una vegada amb l’adoctrinament sexista infantil.                   

L'Església, repressora de la sexualitat

En ple segle XXI, l’Església Catòlica, amb el flamant nou Papa Francesc, veu com els temes socials s’enfronten amb el seu cos dogmàtic i doctrinal, situant-se aquests com el problema més gran a resoldre. Així doncs, quina és la posició sobre la igualtat de gènere, fins i tot en el sacerdoci? Que en pensa l’Església sobre la sexualitat i com actuen els seus representats? Estan aquestes actuacions limitades per la religió o són només una interpretació conservadora de l’Església Catòlica?  

Els papes Pau VI, Joan Pau II i Benet XVI, així com la totpoderosa Congregació per la doctrina de la fe, s’han posicionat diverses vegades pel que fa al tema del sacerdoci femení, mostrant sempre una posició uniforme, que Joan Pau II resumí així: “L'Església no té de cap manera la facultat de conferir l’ordenació sacerdotal a les dones.”

La problemàtica sobre l’ordenació de les dones pel sacerdoci és un dels temes més candents per l’Església Catòlica, sense ni tan sols obrir-ne un debat teològic. Tanmateix, davant de l’oposició de Roma, sorgeixen moltes veus que reclamen que s’acabi amb aquesta  segregació, que encara continua vigent a l’Església amb l’única excusa del prejudici, emmascarat com a quelcom teològic, basat en que, en teoria, les dones són éssers inferiors respecte als homes, fonts de seducció i impures, pel fet de tenir la menstruació, per la qual cosa no poden albergar el poder que conté i comporta el sacerdoci.

La versió oficial, però, s’excusa en la voluntat de Crist i en la teologia sacramental, tals com que Crist no cridà a cap dona entre els seus deixebles o que l’home és l’únic capaç de representar el signe sacramental de l’eucaristia, atès que ha de figurar la funció masculina de Crist. Tanmateix, cada cop són més aquells que reclamen una modernització, al·ludint que la “tradició eclesiàstica” no és més que un compendi de prejudicis arcaics, que s’haurien de  superar per tal d’adaptar-se als nous temps.

No només aquest és un tema problemàtic, l’ús dels mètodes anticonceptius i l’avortament també desperta l’oposició de l’Església, ja que segons les seves interpretacions de les escriptures, la unió de l’home i de la dona, dins l’àmbit del matrimoni, s’ha de destinar només a la procreació; marginant també, d’aquesta manera, tot el col·lectiu homosexual.

Des del punt de vista del Vaticà només s’accepten les relacions homosexuals sempre i quan aquestes tinguin una conducta d’abstinència. El fet de portar-les més enllà alteraria els drets de les famílies i del matrimoni com a institució. En alguns casos, sector extrems de l’Església, han arribat a considerar les relacions homosexuals una malaltia.

No obstant això, molts dels càrrecs de l’Església s’han aprofitat de la seva posició i del seu poder dins d’aquesta i han arribat a cometre delictes immorals, com és el cas de la pederàstia. Tot i que hi ha pocs casos en mans de la justícia, perquè només alguns dels afectats s’atreveixen a denunciar-ho, dins de l’Església es continuen donant aquests abusos i són mínimes les veus interiors que s’alcen per aturar-los.

Podem trobar diferencies molt importants en el que es referent a la sexualitat entre catolicisme i les diferents branques protestants que nasqueren com a resposta de les crisis del catolicisme. Una de les primeres diferències que hem tractat en aquest article, és el fet que així com en el catolicisme la dona sols pot estar confinada en la vida monacal sense esdevenir sacerdot, en l’Església anglicana això si que és possible. De la mateixa manera en l’anglicanisme trobem una altra diferència important; així com la majoria de dogmes protestants no existeix una figura com la del Papa, en l’anglicana sí que apareix una figura que lidera aquesta Església, la del rei d’Anglaterra, que actualment és Isabel II, és a dir, que una dona exerceix el cap de l’Església.  Un altre fet important és el matrimoni sacerdotal, el qual no és permès en el dogma catòlic, però si en els dogmes protestants, el mateix Martí Luter es casà amb la monja Catalina von Bora. Tot i així caldria destacar que en el passat hi hagué molts Papes casats i amb fills com és el cas d’Alexandre VI.

En conclusió, es podria dir que els diferents dogmes protestants són bastant més progressistes en quant a la sexualitat, com per exemple en l’ús d’anticonceptius. Així doncs caldria dir que l’església catòlica és una entitat molt conservadora i repressiva en el referent a la sexualitat humana. 

Benvinguts al nostre Blog!

Som un grup d'estudiants universitaris amb un esperit Revolucionari interessats en indagar i a donar a conèixer els interrogants i els motius que ens han dut a la pugna i a la diferenciació entre nosaltres, a la discriminació entre sexes. 

Així, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona inaugurem aquest fòrum de debat per tal de tractar temes que han marcat l’evolució fins la societat actual i que han tingut una gran repercussió en el dia a dia de la dona, que han condicionat la seva vida, i la mentalitat, pensament, actitud i accions del món envers aquesta.

Volem trobar, per tant, respostes al perquè la Dona ha estat sempre discriminada, al perquè ha de cobrar menys per la mateixa feina, al perquè no pot ser lliure del seu propi cos, de la seua pròpia vida o, fins i tot, de la seva pròpia actitud. I entrar en temes com l’homosexualitat, i la tristesa de viure en un món amb una mentalitat tan poc liberal. 

Per això ens agradaria que us animéssiu a col·laborar i interactuar en nosaltres per tal de trobar respostes, i solucions a aquestes qüestions, com també altres interrogants. Però, sobretot, crear consciència dels fets que marquen el món, la vida, i propagar l’esperit llibertador, revolucionari. Propagar la felicitat.